L'escola rural ha de sobreviure!

Fa aproximadament 19 anys, un menut de 3 anys anomenat Sergio, va entrar per primera vegada a l’escola Sant Antoni Abad de Fortaleny. Un col·legi menut, amb poca gent a classe, un nombre reduït de professors i on les classes estaven distribuïdes per cicles. Tot pareixia ser normal i ordinari o almenys així pensava Sergio. No obstant, en entrar a l’institut Joan Fuster de Sueca la perspectiva canviava: les classes comptaven amb molts més alumnes, hi havia una gran quantitat de professors,  existia una relació més distant entre alumnes i docents,etc. A pesar d’aquest fet, Sergio pensava que aquest canvi s’havia originat degut al canvi d’etapa educativa.

 Tot pareixia seguir el seu progrés habitual, fins que de sobte fa a penes 4 anys, al començar el grau de magisteri, Sergio es va adonar que potser la seua escola no era tan habitual i com per tant aquest canvi no estava originat exclusivament pel canvi d’etapa educativa. Aquest fet, va fer que començara a llegir sobre les particularitats d’aquesta, la metodologia emprada, les relació entre els membres de la comunitat educativa i tot allò li va fer reflexionar. Per aquest motiu, a les pràctiques va decidir poder tornar a reviure experiències i poder tornar a aquesta escola, en aquest cas des de la perspectiva de mestre.

El temps havia passat, moltes coses havien canviat però l’essència continuava essent la mateixa. Un treball en equip que cal admirar, un professorat que dia a dia lluitava per  poder distribuir les tasques a dos o fins i tot tres cursos a la vegada, una sintonia que anava més enllà de tot allò que el estrictament acadèmic, una família que diàriament lluitava per seguir endavant. La motivació de Sergio va augmentar fins al punt que avui en dia seguira en contacte amb aquesta, apostant per un canvi radical de millores i progressos educatius impulsats pel professorat actual. Fou en aquest moment, quan aquell humil i jove docent anomenat Sergio, va decidir preguntar-se  per què no podria sobreviure una escola rural com aquesta? Per què no donar la oportunitat de que els alumnes d’un poble menut com aquest pogueren tindre la seua pròpia escola? Realment era real la opinió d’aquella gent que considera que en aquesta escola s’ensenyava menys que en qualsevol centre ordinari? Es perdia molt de temps al treballar amb diversos cursos a la vegada, tal i com amb molta curiositat presentaven altres companys de professió?

Sergio va decidir que era l’oportunitat perfecta per a poder investigar l’escola i el poble en el que havia nascut, però no tan sols aquesta sinó totes aquelles que es troben en situacions similars.  L’escola rural era i és per a molts una incògnita, un misteri i una gran font de coneixements que calia descobrir. Per aquest motiu, Sergio es va comprometre a investigar una realitat que li commovia o millor dit que en commou, sobre tot perquè sóc jo aquest jove professor anomenat Sergio i perquè aquesta és la història de l’escola en la que ha nascut, en la que m’he format i de la que em sent orgullós d’haver-ne format part.

Recerca bibliogràfica

Sobre les escoles rurals, trobem diverses investigacions en les que cal indagar i que la seua lectura i posterior anàlisi, han fet possible la creació del text anterior en versió personal.  Entre d’altres, existeix un professor i investigador de la Universitat de Girona, Jordi Feu i Gelis, que va escriure la seua tesis doctoral sobre “l’escola rural a Espanya”, i a publicat diversos articles en diverses revistes pedagògiques, com la Revista Digital eRural, Educació, Cultura i desenvolupament rural.(Gelis, J. F., 2004). En aquestes, s’intenten afirmar els valors pedagògics, relacionals i humanes que poden portar-se a terme en les escoles rurals sobre tot de cara a la societat i als professionals de l’Educació que d’alguna manera tracten d’anar en contra d’aquesta tractant que desapareguen i que sols trobem centres ordinaris en els pobles del nostre territori.

També, trobem articles com el de “L’escola rural al segle XX” de Joan Soler i Mata de la Universitat de Vic ,publicat en la revista Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació.(Mata, J. S., 2005). No obstant, aquest més que en l’evolució es basa en com aquestes escoles foren tractades i frenades durant el franquisme i com a dia d’avui s’ha demostrat que compten amb un gran potencial a nivell educatiu que cal tenir en compte.

Per consegüent, també cal tenir en compte l’article “las escuelas rurales: un lugar en ninguna parte. Las ciudades invisibles del mundo educativo” (Recio, R. V., 2008), plasma una experiència personal de l’autora en el que exposa la situació oblidada amb que compten les escoles rurals i com aquesta hauria de ser canviada degut a que a pesar de ser un desconegut per a molts, és un món que cal conèixer i del que se n’aprèn una gran quantitat d’aspectes.  

Un conjunt d’articles que ens mostren principalment l’evolució de les escoles rurals a Espanya, les potencialitats pedagògiques de l’escola rural, la concepció social de la mateixa degut a que és un tipus d’escola oblidada i per descobrir per a moltes professionals de l’educació. Una sèrie de lectures, que personalment em permeteren reflexionar i pensar si realment aquest hauria de ser el futur de l'escola rural i com per tant podria tractar de millorar-lo, a partir de l'experiència viscuda al col·legi  del meu poble. 

                 

Consultar més informació en: Facebook/ Escola Pública Fortaleny

 Títol: Agrupament en l'escola rural.

Autor: Elaboració pròpia

Llicencia:

Agrupament en l'escola rural by Sergio Ferrando Felix is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.

Títol: Dinàmica en l'escola rural.

Autor: Elaboració pròpia.

Llicencia: Dinàmica en l'escola rural by Sergio Ferrando Felixis licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.

• • • 
      
  • • 
      
    
    

       
                                                                                                                           Títol: Spot Escola Pública Fortaleny

                                                             Autor: L'andragó foto/video

                                                             Llicencia: YouTube estándar

   Bibliografia

·             Gelis, J. F. (2004). La escuela rural en España: apuntes sobre las potencialidades pedagógicas, relacionales y humanas de la misma. Revista Digital eRural, Educación, cultura y desarrollo rural, 2(3), 1-13.

·   Mata, J. S. (2005). L’escola rural a Espanya al darrer quart del segle XX: una aproximació bibliogràfica. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, (8), 103-131.

·      Recio, R. V. (2008). Las Escuelas Rurales: Un lugar en ninguna parte. Las ciudades invisibles del mundo educativo. Revista electrónica interuniversitaria de formación del profesorado, 25(11-1), 53-58