Fa aproximadament 19 anys, un
menut de 3 anys anomenat Sergio, va entrar per primera vegada a l’escola Sant
Antoni Abad de Fortaleny. Un col·legi menut, amb poca gent a classe, un nombre
reduït de professors i on les classes estaven distribuïdes per cicles. Tot
pareixia ser normal i ordinari o almenys així pensava Sergio. No obstant, en
entrar a l’institut Joan Fuster de Sueca la perspectiva canviava: les classes
comptaven amb molts més alumnes, hi havia una gran quantitat de professors, existia una relació més distant entre alumnes
i docents,etc. A pesar d’aquest fet, Sergio pensava que aquest canvi s’havia
originat degut al canvi d’etapa educativa.
Tot pareixia seguir el seu progrés habitual,
fins que de sobte fa a penes 4 anys, al començar el grau de magisteri, Sergio
es va adonar que potser la seua escola no era tan habitual i com per tant
aquest canvi no estava originat exclusivament pel canvi d’etapa educativa.
Aquest fet, va fer que començara a llegir sobre les particularitats d’aquesta,
la metodologia emprada, les relació entre els membres de la comunitat educativa
i tot allò li va fer reflexionar. Per aquest motiu, a les pràctiques va decidir
poder tornar a reviure experiències i poder tornar a aquesta escola, en aquest
cas des de la perspectiva de mestre.
El temps havia passat, moltes
coses havien canviat però l’essència continuava essent la mateixa. Un treball
en equip que cal admirar, un professorat que dia a dia lluitava per poder distribuir les tasques a dos o fins i
tot tres cursos a la vegada, una sintonia que anava més enllà de tot allò que
el estrictament acadèmic, una família que diàriament lluitava per seguir
endavant. La motivació de Sergio va augmentar fins al punt que avui en dia
seguira en contacte amb aquesta, apostant per un canvi radical de millores i
progressos educatius impulsats pel professorat actual. Fou en aquest moment,
quan aquell humil i jove docent anomenat Sergio, va decidir preguntar-se per què no podria sobreviure una escola rural
com aquesta? Per què no donar la oportunitat de que els alumnes d’un poble
menut com aquest pogueren tindre la seua pròpia escola? Realment era real la
opinió d’aquella gent que considera que en aquesta escola s’ensenyava menys que
en qualsevol centre ordinari? Es perdia molt de temps al treballar amb diversos
cursos a la vegada, tal i com amb molta curiositat presentaven altres companys
de professió?
Sergio va decidir que era
l’oportunitat perfecta per a poder investigar l’escola i el poble en el que
havia nascut, però no tan sols aquesta sinó totes aquelles que es troben en
situacions similars. L’escola rural era
i és per a molts una incògnita, un misteri i una gran font de coneixements que
calia descobrir. Per aquest motiu, Sergio es va comprometre a investigar una realitat que li commovia o millor dit que en commou, sobre tot perquè sóc
jo aquest jove professor anomenat Sergio i perquè aquesta és la història de l’escola
en la que ha nascut, en la que m’he format i de la que em sent orgullós
d’haver-ne format part.
Recerca bibliogràfica
Recerca bibliogràfica
Sobre les escoles rurals,
trobem diverses investigacions en les que cal indagar i que la seua lectura i
posterior anàlisi, han fet possible la creació del text anterior en versió
personal. Entre d’altres, existeix un
professor i investigador de la Universitat de Girona, Jordi Feu i Gelis, que va
escriure la seua tesis doctoral sobre “l’escola rural a Espanya”, i a publicat
diversos articles en diverses revistes pedagògiques, com la Revista Digital eRural, Educació, Cultura i
desenvolupament rural.(Gelis, J. F., 2004). En aquestes, s’intenten afirmar els valors
pedagògics, relacionals i humanes que poden portar-se a terme en les escoles
rurals sobre tot de cara a la societat i als professionals de l’Educació que
d’alguna manera tracten d’anar en contra d’aquesta tractant que desapareguen i
que sols trobem centres ordinaris en els pobles del nostre territori.
També, trobem articles com el
de “L’escola rural al segle XX” de Joan Soler i Mata de la Universitat de Vic
,publicat en la revista Educació
i Història: Revista d’Història de l’Educació.(Mata, J. S., 2005). No obstant, aquest més que en l’evolució es basa
en com aquestes escoles foren tractades i frenades durant el franquisme i com a
dia d’avui s’ha demostrat que compten amb un gran potencial a nivell educatiu
que cal tenir en compte.
Per consegüent, també cal
tenir en compte l’article “las escuelas rurales: un lugar en ninguna
parte. Las ciudades invisibles del mundo educativo” (Recio, R. V., 2008), plasma una experiència personal de
l’autora en el que exposa la situació oblidada amb que compten les escoles rurals
i com aquesta hauria de ser canviada degut a que a pesar de ser un desconegut
per a molts, és un món que cal conèixer i del que se n’aprèn una gran quantitat
d’aspectes.
Un conjunt d’articles que ens
mostren principalment l’evolució de les escoles rurals a Espanya, les
potencialitats pedagògiques de l’escola rural, la concepció social de la
mateixa degut a que és un tipus d’escola oblidada i per descobrir per a moltes
professionals de l’educació. Una sèrie de lectures, que personalment em permeteren reflexionar i pensar si realment aquest hauria de ser el futur de l'escola rural i com per tant podria tractar de millorar-lo, a partir de l'experiència viscuda al col·legi del meu poble.
Consultar més informació en: Facebook/ Escola Pública Fortaleny
Autor: Elaboració pròpia
Llicencia:Agrupament en l'escola rural by Sergio Ferrando Felix is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.

Títol: Dinàmica en l'escola rural.
Autor: Elaboració pròpia.
Llicencia:
Dinàmica en l'escola rural by Sergio Ferrando Felixis licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.Títol: Spot Escola Pública Fortaleny
Autor: L'andragó foto/video
Llicencia: YouTube
estándar
Bibliografia
· Gelis, J. F. (2004). La escuela rural en España: apuntes sobre las potencialidades pedagógicas, relacionales y humanas de la misma. Revista Digital eRural, Educación, cultura y desarrollo rural, 2(3), 1-13.
· Mata, J. S. (2005). L’escola rural a Espanya al darrer quart del segle XX: una aproximació bibliogràfica. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, (8), 103-131.
· Recio, R. V. (2008). Las Escuelas Rurales: Un lugar en ninguna parte. Las ciudades invisibles del mundo educativo. Revista electrónica interuniversitaria de formación del profesorado, 25(11-1), 53-58


No hay comentarios:
Publicar un comentario